1. |
My selfie her
03:46
|
|
||
Si algú vol saber-ho,
jo sóc així,
diu la nena,
i necessite
saber que evolucione i que progresse
hora a hora,
dia a dia,
mes a mes.
Quan sent que no està o que sí que està,
cada vegada que es perd o que es troba,
necessita parar, buscar-se, veure’s,
tenir el control de com la veuen,
veure per si mateixa
quina imatge dóna
the authentic her.
Fins que troba
the one that fits.
La seua imatge virtual és tan digital
que flueix in extremis, que flueix in streaming.
Art del selfie, de la identitat,
setting context
sitting the person
shooting
upload.
Entrem i no entrem al riu,
diu la nena,
me as Cindy Sherman,
me as Mapplethorpe
me es a Gilbert & George portrait of artist
me as Hanabi from Kuzu no Honkai.
Ella al llit
amb les deixalles de la vida d'ahir
i de despús-ahir
com a posada en un Tracey Emin's work
identitant
evoluint
considerant
fer l'íntim
públic i públic
allò que és més íntim
La meua vida l’estructure per espais,
diu la nena,
per carpetes i no cronologies:
Carpeta general d'identitat,
Sis subcarpetes:
de casa, de menjar, de treball,
de viatges, de desig i d’amistat.
Depiction of a Landscape es diu això.
Els seus llençols, els seus noodles,
el seu mirall, la seua esperança,
el seu pànic moral,
la seua llum: el que no és,
el que una vol ser.
El seu authentic self.
Heu d’entendre que l’estime i la desitge.
Ser jo és una espiral,
diu la nena,
ser jo és un viatge astral,
shoot yourself, take a walk
on the identity 's wild side.
And the coloured girls go
doo doo doo doo doo doo doo doo doo
doo doo doo doo doo doo doo doo doo
|
||||
2. |
Tòtem
03:56
|
|
||
Vas conèixer mon pare? Ell tenia un crani perfecte, però per dins li l’havien destrossat a la fàbrica. No sap qui, segurament una foscor que el va oprimir tota la seua vida. Ara porta anys buscant-se a totes les cares dels espills, a tots els carrers i a les fotografies. I mai no es troba.
Recordes el meu fill? Cada nit tenia un malson que es repetia: una criatura invisible el perseguia per camins i ciutats, per onsevulla que anara. Mai va saber què o qui era, i cada dia, durant 15 anys, arribava tremolant al meu llit, i em demanava permís amb les llàgrimes als ulls per posar-se als meus peus com un gos davant la tomba del seu amo, i així poder dormir.
Vas conèixer la meua germana l’any 87, amb 6 anys no parava de riure, però tenia una por horrible a la foscor. Solia alimentar els petits ocells que queien del niu en primavera amb molles de pa i aigua, però quan se li morien els soterrava al jardí amb el cap fora de terra perquè, com ella, també tenien por a la foscor. Encara ara recorda el soroll dels gats devorant els seus cranis.
Vuit ossos per a un tòtem. La caixa dels somnis i els malsons. El terror. Un ascensor que mai et porta on volies, on cotxe que no es pot conduir i se’t tanquen els ulls i segueixes la carretera per instint i penses que et vas a morir i ja tot t’és igual. O algú que t’ataca i quan vols defensar-te no tens força. Són vuit ossos per a un tòtem. La caixa dels somnis i els malsons.
|
Streaming and Download help
If you like CAVALLO, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp